És clar que en Joan Lluís no es en això per la fama ni pels diners, fa cançons quan la inspiració ve a visitar-lo a la seva casa de l'Alt Camp, per això no es veu sotmès a les pressions de la indústria ni de les gires i que no li tregui el somni el fet que entre el seu anterior disc “La vida és una aventura” i aquest nou hagin passat gairebé quatre anys.

Joan Lluis Parra (Valls, 1959) és un músic autodidacta, o com ell mateix prefereix definir-se: Un Trobador de l'Alt Camp. Va escriure la seva primera cançó amb només 14 anys, va liderar La Rocker Band amb els que va enregistar diversos discos i des de 1990 treballa en solitari o liderant la seva pròpia banda al temps que ha fet produccions per a Juanito Piquete y los Mataesquiroles, La Fiebre del Oro i De Kalle. Trobareu una biografia detallada a:
http://www.propiedad-intelectual.biz/psm-music/JoanLluisParra/LaVidaEsUnaAventura.htm

Es podria dir que aquest ELÈCTRIC ECLÈCTIC PROPAGANDÍSTIC XOP va començar a gestar-se al 1996 quan va visitar les reserves dels indis Lakota als Estats Units i més tard a 2000 quan va iniciar una sèrie de visites a Cuba i Mèxic i va col·laborar amb músics locals. (Té milers d'interessants històries que explicar). Ha compartit escenari amb Daniel Viglieti, Maria del Mar Bonet, Ismael Serrano, Jorge Dexler i Francisco Barrios “El Mastuerzo” que fins i tot ha gravat una de les seves cançons en cátala “Cançó de la Rambla del Poble Nou”. (únic artista mexicà que ho ha fet).

14 cançons, 14 històries, 14 mons

ELÈCTRIC ECLÈCTIC PROPAGANDÍSTIC XOP és una col·lecció de 14 cançons en català, castellà i lakota, cadascuna d'elles amb la seva pròpia història i la seva pròpia personalitat i que les fan singulars.
“La Lluna” podria semblar una cançó de carretera, però és una reflexió sobre les similituds entre els pobles cubà i català fins al punt de la gairebé coincidència entre “l'estelada” i la bandera de Cuba. “La Por” tracta sobre les pors quotidians i la lluita per aconseguir un món millor. “Ho diüen llurs ulls” es va anticipar a un tema tan actual com és el de la memòria històrica i fa un homenatje als maquis que després de la Guerra Civil van lluitar contra la dictadura, “Vent que vé” és un recorregut per les Terres de l'Ebre, “La Beth i l'Ahmed” és una història que tracta sobre la integració de l'emigració a Catalunya, “Bahia de Cienfuegos” està composta en el mateix lloc de Cuba al qual es refereix el seu títol, “La calle de los peluches” composta la lletra a 12 mans a casa de Vicente Feliú (Nova Troba Cubana), tracta sobre un peculiar carrer de San Juan de Puerto Rico, “28 de octubre” fa referència al conflictiu desallotjament dels okupes del Cinema Princesa de Barcelona per part de la policia, “Sica Sni Ihanbla”, de la qual existeix un videoclip, està cantada en llengua lakota (indígenes nord-americans) i al enregistrament ha comptat amb la Coral Bella Quirze Band de Sant Quirze del Vallès. “Tornaré” és un gest de complicitat a una cançó de Lluis Llach i fa referència a la Revolució dels Clavells que va suposar la caiguda de la dictadura portuguesa als 70. “Al Atardecer” són quatre històries que convergeixen en una mateixa visió urbana. “De les gestes, les lluites i de l'amor” té una aroma a folk anglès que recorda a Fairport Convention o Pentangle i per estrany que pugui semblar..